1. Configuració i ubicació dels monitors d'escenari

Idea clau: el monitor no és un altaveu petit. És la referència que permet a algú tocar o parlar; si falla, l'actuació falla, encara que la sala soni perfecta.

1.1 Què és el monitoratge d'escenari

En qualsevol actuació en directe, tenir una referència del que està passant és imprescindible quan ets a l'escenari. El monitor és el dispositiu que fa aquesta funció: una guia per no perdre's.

Sobre un escenari passen tres coses que ho fan necessari. La primera és que els altaveus de sala apunten cap al públic, no cap enrere: des de l'escenari sents la PA tard, deformada i de rebot. La segona és que el backline (els amplificadors de guitarra i baix, la bateria acústica) genera un nivell molt alt just al costat, que tapa la resta. La tercera és que sense referència de veu o de ritme, la gent desafina i es descoordina.

Un bon monitoratge consisteix a triar l'equip adequat per a la sala i l'espectacle, configurar-lo correctament i fer-lo funcionar de manera eficient.

1.2 La cadena del monitoratge

El senyal de cada micròfon o línia arriba a la taula, se'n fa una còpia cap a un bus auxiliar, aquest bus surt cap a un amplificador (o cap a un monitor actiu) i acaba sonant a l'escenari.

Fixa't que és exactament l'estructura d'enviament que vas veure al bloc 2: s'envia una còpia del senyal a un bus. No és una inserció. Per això pots tenir el fader de sala a zero i el músic continuar sentint-se, si l'enviament és pre-fader.

1.3 Una taula o dues

Amb una sola taula. El tècnic de FOH fa la mescla de sala i les mescles de monitors des dels auxiliars de la mateixa taula. És el que farem a l'aula i a la majoria d'actes del centre.

Amb dues taules. Des de l'escenari, un splitter (divisor de senyal) porta els senyals de microfonia a dues taules: la de monitors i la de FOH. L'element central d'aquesta divisió és el transformador, i l'splitter pot ser passiu o actiu.

Es fa servir dues taules per tres motius concrets: les taules de FOH sovint no tenen prou sortides auxiliars pre-fader; el tècnic de FOH ja té prou feina per assumir també els monitors; i la comunicació entre FOH i els músics no és fluida, perquè està a l'altra punta de la sala.

1.4 El monitoratge del tècnic

El criteri d'avaluació 4.1 parla de garantir l'escolta. Això inclou la teva: has de poder escoltar bé cada mescla fent SOLO, malgrat el nivell sonor de l'escenari.

Serveixen uns auriculars amb bon aïllament exterior, o bé una cunya ben situada que no molesti a l'escenari. La cunya és més fidel al que sentirà el músic; els auriculars et deixen treballar amb menys nivell.

Comprova que ho has entès

1. Per què no n'hi ha prou amb el so de la PA per orientar-se a l'escenari?

2. Quins tres motius justifiquen muntar una segona taula per a monitors?

3. Què és un splitter i on se situa?

2. Tipus de monitors i elecció del monitor adequat

Idea clau: triar el monitor és una decisió tècnica amb dades, no una qüestió de mida. Les dades són potència, marge freqüencial, sensibilitat i impedància.

2.1 Les característiques tècniques que has de saber llegir

Potència que aguanten (en altaveus passius). Cal conèixer la potència a què l'altaveu pot treballar de manera contínua, i no confondre-la amb la potència de pic (el màxim que aguanta un instant molt breu). Segons el fabricant la trobaràs com RMS, contínua o de programa. No són ben bé el mateix (difereixen en com es fan les proves), però et permeten fer-te una idea.

Recorda una cosa que no és intuïtiva: duplicar la potència no vol dir duplicar la sonoritat. Duplicar la potència són 3 dB més, i 3 dB s'aprecien poc.

Marge freqüencial. D'un monitor d'escenari no busquem la resposta plana i precisa d'un monitor d'estudi, però sí que cobreixi la major part del rang auditiu: des dels 60 Hz fins als 15-17 kHz. Els sons més greus són complicats de reproduir amb els cons disponibles en aquest tipus de caixes.

Vies. Per cobrir tot el marge hi ha transductors especialitzats, i cadascun és una via. Amb tres vies: woofer per als greus, botzina midrange per als mitjos, tweeter per als aguts, i un crossover passiu que reparteix el senyal. Amb dues vies: woofer, tweeter i crossover. És el mateix crossover que vas veure al bloc 2.

Sensibilitat i SPL de sortida. La sensibilitat és l'eficiència de l'altaveu en la transducció: quanta pressió acústica dona per una potència elèctrica donada. Alguns fabricants donen els SPL a una certa distància i en condicions de mesura concretes, i comparar aquesta dada sense mirar les condicions crea confusió. De seguida se superen els 95 dBSPL a un metre. Quina sensibilitat convé depèn de com de fort toqui el músic que l'ha de fer servir de guia.

Impedància. La majoria d'altaveus tenen 8 ohms, però n'hi ha de 4, 16 i 32. És clau en fer la instal·lació i connectar-los a un amplificador.

2.2 Impedància i connexió d'altaveus

L'amplificador treballa bé quan la impedància del conjunt d'altaveus connectats a la seva sortida és similar a la seva.

Si la impedància conjunta és menor, l'amplificador treballa forçat, s'escalfa i pot arribar a cremar-se. Si és major, la sortida és menor: perds nivell.

Els altaveus es poden connectar en sèrie (la impedància total augmenta), en paral·lel (disminueix) o en configuració mixta. Cal anar amb compte: si la redueixes molt o l'augmentes massa, pots espatllar el conjunt amplificador-altaveu.

En el cas dels monitors, un amplificador pot alimentar sense problemes dues cunyes connectant l'ampli a l'entrada d'un monitor i la sortida LINK a l'entrada de l'altre.

El connector és el Speakon, fabricat per Neutrik, per a la connexió d'altaveus i amplificadors. Té bloqueig i no és fàcil de desconnectar, precisament perquè en un directe no es pugui caure. El vas veure al bloc 3 al catàleg de connectors.

2.3 Actius i passius

El senyal necessita ser amplificat abans d'arribar al músic, si no es fa servir in-ear.

Passiu (no autoamplificat). Més econòmic. Sense amplificació pesa menys, deixa més espai per als altaveus i, en tenir menys electrònica, s'espatlla menys i és més fàcil detectar l'avaria. Més robust i habitual en muntatges fixos o en sales. Es connecta per Speakon.

Actiu (autoamplificat). Porta l'amplificador a dins: pesa més, però és un aparell menys per carregar quan es va amunt i avall. És més car que un passiu de prestacions similars, tot i que el conjunt de monitor passiu més etapa de potència sol ser més car que un autoamplificat. Molts incorporen equalització i limitador, cosa que els fa millors que un passiu equivalent. Es connecta per XLR.

També existeix la versió portàtil, molt útil quan no hi ha espai, que es pot muntar al peu de micròfon.

2.4 Tipus segons el tipus de mescla

Mescla individual o personalitzada:

Cunyes o monitors de terra. Caixes de mida reduïda amb una angulació que apunta al músic. Se'n fa servir una o dues per músic. La seva radiació no és igual en vertical que en horitzontal, cosa que permet situar-ne una a prop d'una altra sense que s'interfereixin. Moltes tenen dos modes de funcionament, activant o no el crossover intern.

In-ear. Si el músic vol moure's, és la solució. És el contingut del bloc 5.

En suport o enlairades. De vegades les cunyes no van a terra sinó sobre un suport. Estèticament són més aparatoses i tapen la visió de l'escenari, però són útils per als teclistes, que estan drets darrere d'un teclat.

Drumfill. Monitor amb característiques específiques per al bateria, per la gran pressió sonora que l'envolta i la necessitat de reproduir freqüències baixes. Sovint el bateria prefereix auriculars amb molt aïllament o in-ear. També existeix el ButtKicker, un motor situat al tamboret que vibra per simular l'efecte físic de les baixes freqüències i substituir els greus del monitor. No tots els bateries s'hi troben còmodes.

Mescla general o compartida:

Sidefill. Monitors situats als costats de l'escenari, als quals s'envia la mescla general. Omplen els buits que deixen els monitors individuals: si els músics es mouen fora de la cobertura del seu monitor, no perden la referència.

Enlairades o en suport. També es fan servir en actuacions on tothom comparteix la mateixa referència i no cal mescla personalitzada.

2.5 Els sistemes de mescla personal

Sovint els músics no estan contents amb el seu monitoratge, i per això van aparèixer dispositius que els permeten controlar ells mateixos la seva mescla.

Té inconvenients reals: no és fàcil fer una bona mescla, els músics han d'estar pendents de tocar i no de mesclar, no controlen bé el nivell i generen un cert caos a l'escenari.

I recorda una cosa que et servirà tot el curs: quan no se sent bé, la solució no sempre passa per pujar el nivell. Sovint el problema és que hi ha massa coses a la mescla i cal treure'n, no afegir-ne.

Comprova que ho has entès

1. Quin marge freqüencial esperem d'un monitor d'escenari, i per què no és tan exigent com el d'un monitor d'estudi?

2. Què passa si connectes al mateix amplificador un conjunt d'altaveus amb una impedància més baixa que la seva?

3. Quina diferència hi ha entre una cunya i un sidefill pel que fa a la mescla que hi envies?

Activitat vinculada: AA4.1 · Fitxa tècnica i elecció de monitors. A partir dels monitors reals de l'estudi i d'un escenari proposat, elaboraràs la fitxa tècnica de cada model (potència contínua, marge freqüencial, sensibilitat, impedància, vies, actiu o passiu) i justificaràs quin monitor assignes a cada posició. Entrega el 19 de febrer.

3. Col·locació i angulació dels monitors

Idea clau: on poses el monitor i cap on l'apuntes decideix quant volum podràs donar abans que xiuli. És la decisió més barata i la més determinant de tot el bloc.

3.1 L'angulació de la cunya

L'angle de la cunya pot ser de 40º o de 50º, segons com de lluny se situï el músic. Com més a prop, més tancat; com més lluny, més obert.

El criteri és simple: el monitor ha d'apuntar a les orelles del músic quan aquest està en la seva posició de treball, no al seu pit ni al terra darrere seu. Un monitor perfectament apuntat a un lloc on no hi ha ningú només serveix per generar acobles.

3.2 Distància, nivell i cobertura

Recorda la llei que ja has vist al bloc 2: en camp lliure, doblar la distància a la font suposa uns 6 dB menys. Aplicat aquí: acostar el monitor mig metre pot estalviar-te diversos decibels de guany, i cada decibel de guany que no dones és marge que guanyes abans de la realimentació.

Aquí hi ha la tensió del bloc: col·locar els monitors lluny dels micròfons reduiria la realimentació, però els músics no sentirien bé la seva mescla. La solució no és allunyar el monitor, sinó orientar-lo bé i triar la microfonia adequada (secció 8).

La directivitat també hi juga, i ja la vas veure al bloc 2: les freqüències greus són molt més omnidireccionals que les agudes. Per això els greus del monitor arriben a tot arreu i són els primers que ensucien l'escenari, mentre que els aguts només se senten dins de l'eix.

3.3 Criteris pràctics de col·locació

Simetria i quantitat. Una o dues cunyes per músic. Amb dues, guanyes cobertura si el músic es mou, però dobles l'energia a l'escenari.

No apuntar mai un monitor cap a la part sensible d'un micròfon. És la regla que enllaça amb la secció 8: la cunya ha de quedar a la zona de rebuig del micròfon.

Vigilar el que es reflecteix. Una paret dura darrere del músic, o el terra d'un escenari petit, retorna el so del monitor cap al micròfon encara que l'orientació sigui correcta.

Compte amb la suma entre cunyes. Dos monitors que apunten a la mateixa zona sumen energia i poden generar cancel·lacions. La radiació asimètrica de les cunyes ajuda a evitar-ho, però no ho resol tot.

Comprova que ho has entès

1. Quins dos angles habituals té una cunya i què determina triar-ne un o l'altre?

2. Quants decibels perds en doblar la distància al monitor, i per què això t'interessa?

3. Per què allunyar els monitors dels micròfons no és una bona solució contra l'acoble?

4. Configuració dels enviaments des de la taula de mescles

Idea clau: els enviaments a monitors van pre-fader. Aquesta és la decisió tècnica que defineix tot el bloc, i ja la vas veure al bloc 2.

4.1 Pre-fader i post-fader, ara aplicat

PRE-fader per als MONITORS. La mescla que sent el músic no depèn del que facis amb el fader de sala. Si baixes el canal de la veu a la sala perquè està cantant una altra persona, el cantant continua sentint-se al seu monitor.

POST-fader per als EFECTES. Si baixes el fader, també baixa la reverb i la proporció es manté.

Si t'equivoques i deixes els monitors en post-fader, el dia que baixis el fader de sala el músic es queda sense referència, en directe i sense avís. És un dels errors clàssics del bloc 2 i continua sent-ho aquí.

4.2 L'estructura d'enviaments a la Behringer X32

Recorda l'arquitectura del bloc 2: 16 busos de mescla, 6 matrius, main LR més mono/central, 8 DCA i 8 motors d'efectes.

Per als monitors faràs servir els busos. Cada bus és una mescla independent: un bus per cunya (o per parella de cunyes que comparteixen mescla). Amb 16 busos tens de sobres per a qualsevol formació que muntis al centre, tenint en compte que alguns busos els destinaràs als efectes.

Els passos concrets a la taula:

1. Configura el bus com a pre-fader (a la X32, la propietat es defineix per bus i cal comprovar-la abans de començar, no a mitja prova de so).

2. Assigna la sortida física del bus a la sortida on hi ha connectat l'amplificador o el monitor actiu.

3. Anomena el bus amb el nom de qui l'escolta: "Cunya veu", "Cunya guitarra", no "Bus 3". És el mateix criteri de nomenclatura del bloc 2 i del bloc 3.

4. Comprova la ruta amb senyal real abans que arribi ningú.

Si el teu sistema té enviaments auxiliars estèreo, aprofita'ls per als in-ears (bloc 5), que sí que se'n beneficien.

4.3 El nivell general de l'enviament

El criteri d'avaluació 4.4 parla del nivell general. Hi ha dos controls diferents i confondre'ls és habitual:

El nivell de cada font dins del bus decideix la proporció de la mescla: quanta veu, quant bombo.

El nivell general del bus decideix com de fort sona aquella cunya en conjunt.

Si un músic et demana "més veu", pots pujar la veu dins del seu bus (canvia la proporció) o pujar tot el bus (només ho fa tot més fort). Gairebé sempre el que vol és el primer, i sovint la millor resposta és abaixar el que competeix amb la veu en lloc de pujar la veu.

Comprova que ho has entès

1. Per què els enviaments a monitors han de ser pre-fader?

2. Quants busos de mescla té la X32 i per a què els fas servir en aquest bloc?

3. Quina diferència hi ha entre pujar una font dins del bus i pujar el nivell general del bus?

Activitat vinculada: AA4.2 · Enviaments i mescla per monitors. Configuraràs tres busos pre-fader cap a tres cunyes, crearàs una mescla diferent per a cada destinatari a partir de les seves necessitats, documentaràs l'encaminament amb un diagrama de blocs i resoldràs peticions de canvi en calent sense afectar la mescla de sala. Entrega el 5 de març.

5. Aplicació de tècniques de mescla per a monitors

Idea clau: una mescla de monitors no és una mescla de sala més fluixa. És una altra mescla, amb altres prioritats i amb menys elements.

5.1 Com ha de sonar

Les mescles de monitors han de ser ben fetes: sense soroll, sense clip i sense distorsió; controlades en greus i polides en mitjos; amb l'equalització justa, poca compressió i, si de cas, una mica de reverb a cada instrument per fer-la més agradable i real.

Fixa't en el detall de la compressió: comprimir afavoreix la realimentació. El compressor puja el que és fluix, i el que és fluix inclou el senyal que està començant a realimentar-se. Al bloc 2 comprimies per seguretat i intel·ligibilitat; aquí et frena.

5.2 Què posar a cada mescla

La mescla depèn molt de l'estil musical. En rock són importants el bombo, el baix, la caixa, el hi-hat, la guitarra i el teclat. La veu depèn de qui la demani: hi ha qui necessita sobretot seguir el ritme i li és igual que la veu quedi en segon pla, però si algú la demana, ha de sonar clara i definida. Si hi ha més d'un teclat, el que porta l'harmonia és el més important.

Considera el que ja sona sol. Cal tenir en compte tot el so que emet el backline: els amplificadors de baix i guitarra ja sonen a l'escenari, i potser no cal incloure'ls gaire a la mescla de monitors. Tot el que no cal posar-hi és marge que et queda abans de l'acoble.

El punt de partida recomanat: fer una mescla general que soni prou bé i enviar-la a tots els auxiliars com a base, i a partir d'aquí personalitzar cadascuna. És molt més ràpid que construir cada mescla de zero.

5.3 Les proves de monitors

Es diu que un bon ajust de monitors es fa amb tres temes. Si el grup tria bé i el tècnic té experiència, les proves haurien de ser fluides. Ser el tècnic de la sala o el tècnic del grup ho facilita, per coneixement de l'equip o dels músics.

Habitualment les proves de monitors i de FOH es fan alhora. Això pot ser un embolic si no hi ha bona comunicació i el ritme de treball dels dos tècnics no és similar. Aquí s'aplica el vocabulari de prova de so del bloc 2: frases curtes, canals per número, i codis gestuals pactats abans de començar.

5.4 El factor absorbent del públic

Quan fas les proves, la sala és buida i part del so de la PA es barreja amb el dels monitors a l'escenari. Quan la sala s'omple, el públic absorbeix part del so de la PA i aquella barreja té menys nivell: la mescla de monitors que havies ajustat canvia.

Per això es recomana ajustar els monitors sense la influència de la PA, o amb la PA atenuada segons l'aforament previst.

Comprova que ho has entès

1. Per què s'aplica poca compressió a una mescla de monitors?

2. Per què el backline t'estalvia feina a la mescla?

3. Què canvia a l'escenari quan entra el públic, i com ho compenses?

Activitat vinculada: PT4.1 · Monitoratge de les Portes Obertes. Amb les demos que es facin a les Portes Obertes del 22 de febrer, muntaràs i operaràs el monitoratge real: assignació de busos, mescles per persona i resolució d'incidències durant l'acte, amb informe posterior. Entrega el 26 de febrer.

6. Equalització dels monitors

Idea clau: als monitors s'equalitza per treure, no per embellir. Cada decibel que realces és un decibel més a prop del xiulet.

6.1 Els dos nivells d'equalització

L'EQ del canal (la del bloc 2) actua sobre la font i afecta totes les mescles on va aquell canal. Serveix per corregir el so de l'instrument o de la veu.

L'EQ del bus de monitors actua sobre tota la cunya. Serveix per corregir la resposta d'aquell monitor en aquella sala i per treure les freqüències que es realimenten.

Confondre-les té conseqüències: si retalles al canal el que et molesta en una cunya concreta, ho retalles també a la sala i a la resta de monitors.

6.2 Els criteris

Atenuar abans que realçar. És la regla del bloc 2 i aquí és encara més estricta, perquè realçar afegeix energia al bucle de realimentació.

Passaalts a tot el que no necessiti greus. El mateix tall a 80-100 Hz del bloc 2. Els greus a l'escenari són el que més embruta i el que menys ajuda el músic a orientar-se.

Primer neteja, després dona forma. Passaalts, després correcció, i estètica al final. Als monitors, sovint no hi arribes mai, i està bé.

L'objectiu és la intel·ligibilitat, no la bellesa. El músic no ha de gaudir de la seva cunya: s'hi ha de poder guiar.

6.3 L'ordre de treball dels monitors

És l'adaptació de l'ordre del bloc 2:

1. Guanys: canal per canal, amb PFL, fader a zero i processat desactivat.

2. Neteja: passaalts a tot el que no necessiti greus.

3. Envia una mescla base a tots els busos com a punt de partida.

4. Personalitza cada bus segons qui l'escolta.

5. Puja el nivell general de cada cunya fins al que necessita el músic.

6. Equalitza el bus per treure les freqüències que es realimenten (secció 7).

Si t'encalles, torna al punt 1. Com al bloc 2, la majoria de problemes de mescla són problemes de guany disfressats.

Comprova que ho has entès

1. Quina diferència hi ha entre equalitzar al canal i equalitzar al bus de monitors?

2. Per què la regla d'atenuar abans que realçar és més important aquí que a la sala?

3. En quin punt de l'ordre de treball equalitzes el bus, i per què no abans?

7. Aplicació d'equalitzadors gràfics i paramètrics

Idea clau: el gràfic és per a la resposta general del monitor; el paramètric és el bisturí contra una freqüència concreta.

7.1 Els dos equalitzadors, ara a la feina

Al bloc 2 vas veure els quatre tipus d'equalitzador. Aquí en fas servir dos.

Gràfic. De 10, 20 o 30 bandes amb freqüències fixes, on tu mous el guany. És el clàssic dels monitors i de la PA: el fas servir per corregir la resposta general de la cunya en aquella sala.

Paramètric. Els tres paràmetres del bloc 2: freqüència, guany i factor Q. És el que fas servir per al notch, la retallada quirúrgica contra un acoble.

Recorda la correcció del bloc 2, perquè aquí és decisiva: com més GRAN és la Q, més ESTRET és el filtre i menys freqüències queden afectades. Per a un notch vols una Q gran.

7.2 Com trobar la freqüència que xiula

El mètode és el mateix de l'escombrada del bloc 2, però a l'inrevés en la intenció:

1. Puja el nivell del monitor a poc a poc fins que comenci a acoblar-se (només fins que aparegui el to, no fins al xiulet ple).

2. Escolta quina banda és. L'entrenament auditiu del bloc 2 serveix exactament per a això.

3. Amb el paramètric, fes un realç exagerat amb Q estreta i escombra fins que el to es dispari: aquella és la freqüència.

4. Atenua-la entre 3 i 6 dB amb la mateixa Q estreta.

5. Torna a pujar el nivell i repeteix amb la següent.

Aquest procés es diu ring out i es fa abans que arribin els músics.

Un avís important: cada notch que fas et treu una mica de so real. Amb dos o tres n'hi ha d'haver prou. Si necessites vuit, el problema no és l'equalitzador: és la col·locació dels monitors o la microfonia, i cal tornar a la secció 3 o anar a la 8.

7.3 Què fer quan xiula en directe

Amb públic i música sonant no pots fer una escombrada. L'ordre és:

1. Abaixa el CANAL, no el master. És l'error clàssic del bloc 2 i continua sent-ho. Abaixar el master deixa la sala sense so; abaixar el canal ataca l'origen.

2. Identifica de quin monitor ve. Si tens dubtes, abaixa un bus i comprova.

3. Fes el notch si el to és clar i estable.

4. Si no ho pots resoldre, deixa'l uns decibels més avall i continua. La solució elegant és per després, com al bloc 2.

Comprova que ho has entès

1. Per a què fas servir el gràfic i per a què el paramètric, en monitors?

2. Descriu els cinc passos del ring out.

3. Si necessites vuit notchs per fer sonar una cunya, quin és el problema real?

Activitat vinculada: AA4.3 · Equalització de monitors i control d'acobles. Faràs el ring out d'una cunya documentant cada freqüència trobada (estimació d'oïda i mesura amb RTA), compararàs tres vies de solució per a un mateix acoble (EQ, reubicació del micròfon i reorientació del monitor) i argumentaràs quina és preferible en cada situació. Entrega el 12 de març.

8. Elecció de microfonia i monitoratge per evitar acobles

Idea clau: l'acoble no es corregeix, s'evita. I s'evita abans d'engegar res, decidint què poses i on ho poses.

8.1 Què és la realimentació

És l'efecte que es produeix quan un senyal es torna a introduir en un sistema.

En àudio, el procés és aquest: el senyal és captat pel micròfon, arriba a la taula, en surt, passa per l'equalitzador, s'amplifica i surt pel monitor. El senyal que surt del monitor torna a ser captat pel micròfon i se suma al senyal captat per primera vegada. Es tanca el circuit, es genera un bucle i la suma es manifesta com el xiulet molest que anomenem acoble.

Com que el bucle s'amplifica a cada volta, el to creix fins que satura. Per això has d'actuar de pressa.

8.2 Els quatre punts on pots intervenir

Com que no és possible evitar-la del tot, cal fixar-se en aquests aspectes per disminuir-ne o controlar-ne l'aparició:

Col·locació dels micròfons: el més a prop possible de la font sonora. Un micròfon a prop necessita menys guany, i menys guany és més marge abans de l'acoble.

Selecció del patró de directivitat dels micròfons. És el punt 8.3.

Control del nivell del senyal acústic: amb el guany de l'amplificador i, si cal, incorporant un limitador.

Equalització: amb equalitzadors gràfics o amb notch paramètric per eliminar el xiulet, com a la secció 7.

I recorda l'avís que ja has vist: col·locar els monitors lluny dels micròfons reduiria la realimentació, però augmentaria la ira dels músics, que no sentirien bé la seva mescla.

8.3 Els patrons polars i la zona de rebuig

Del bloc 2 ja saps què és un patró polar. Aquí el que t'interessa és on rebutja cada patró, perquè és allà on has de posar la cunya.

Cardioide. Rebutja el so que ve exactament de darrere, a 180°. És el patró habitual de la veu en directe. La cunya va just davant del cantant, a terra, alineada amb el rebuig.

Supercardioide. Rebutja cap als 126° aproximadament, no a 180°: té un petit lòbul posterior. Si hi poses la cunya just al darrere, l'estàs col·locant al lòbul, no al rebuig. Amb supercardioide es fan servir dues cunyes obertes cap als costats.

Hipercardioide. Rebutja cap als 110°, amb un lòbul posterior més gran. Mateix criteri que el supercardioide, encara més accentuat.

Omnidireccional. No rebutja res. No es fa servir en escenaris amb monitors.

Aquesta és la decisió tècnica que més acobles evita, i es pren abans de connectar res.

8.4 Altres decisions que et donen marge

Menys micròfons oberts. Cada micròfon obert redueix el guany disponible abans de la realimentació. Si un micròfon no s'està fent servir, tanca'l. Amb el doble de micròfons oberts perds uns 3 dB de marge.

Menys elements a la mescla de monitors. Ja ho has vist a la secció 5: el que no cal, fora.

Compte amb els micròfons de condensador. Són més sensibles i capten més detall, i també més fàcilment el que surt de la cunya. En directe, els dinàmics són més agraïts, com ja vas veure al bloc 2.

Vigila la distància de la persona al micròfon. Un cantant que s'allunya obliga a pujar el guany, i pujar el guany t'acosta a l'acoble. És més eficaç demanar-li que s'acosti.

Comprova que ho has entès

1. Descriu el recorregut complet del senyal en un bucle de realimentació.

2. On has de col·locar la cunya si el micròfon és supercardioide, i per què no just al darrere?

3. Per què tancar els micròfons que no es fan servir et dona marge abans de l'acoble?

Vocabulari del bloc

Acoble — el xiulet que produeix la realimentació. Bus auxiliar — sortida de mescla independent de la principal, on es construeix cada mescla de monitors. ButtKicker — motor situat al tamboret del bateria que vibra per simular les baixes freqüències. Cunya — monitor de terra amb angulació que apunta al músic. Drumfill — monitor específic per al bateria. GBF (guany abans de realimentació) — el guany màxim que pots donar abans que el sistema xiuli. LINK — sortida d'un monitor passiu que permet encadenar-ne un segon al mateix amplificador. Notch — retallada estreta i profunda a una freqüència concreta. Patró polar — la direcció des de la qual un micròfon capta i rebutja. Pre-fader — enviament que no depèn de la posició del fader del canal. Realimentació — senyal que es torna a introduir en el sistema i genera un bucle. Ring out — procés d'anar trobant i retallant les freqüències que es realimenten abans de l'actuació. Sensibilitat — eficiència de l'altaveu en convertir senyal elèctric en acústic. Sidefill — monitor lateral amb la mescla general. Speakon — connector de Neutrik per a altaveus, amb bloqueig. Splitter — divisor que porta el senyal de l'escenari a dues taules. Vies — transductors especialitzats per marges freqüencials dins d'una mateixa caixa.

Errors típics del bloc

Deixar els enviaments de monitors en post-fader. El dia que baixis el fader de sala, el músic es queda sense referència.

Abaixar el master quan hi ha un acoble. S'ha d'abaixar el canal. Ve del bloc 2 i continua sent cert.

Realçar amb l'equalitzador per fer sonar millor la cunya. Cada realç és energia extra i marge que perds.

Creure que Q gran vol dir filtre ample. És al revés: Q gran, filtre estret.

Comprimir la mescla de monitors. Afavoreix la realimentació.

Posar la cunya just darrere d'un micròfon supercardioide. Allà hi ha el lòbul posterior, no el rebuig.

Confondre potència contínua i potència de pic en triar un altaveu.

Connectar altaveus sense mirar la impedància resultant. Massa baixa, l'amplificador es crema; massa alta, perds nivell.

Ajustar els monitors amb la PA sonant i la sala buida. Quan entri el públic, la barreja canviarà.

Pujar el nivell quan un músic diu que no se sent. Sovint el que cal és treure el que competeix, no afegir volum.

Activitats del bloc

AA4.1 · Fitxa tècnica i elecció de monitors — seccions 1, 2 i 3. Entrega el 19 de febrer. PT4.1 · Monitoratge de les Portes Obertes — seccions 1 a 5. Entrega el 26 de febrer. AA4.2 · Enviaments i mescla per monitors — seccions 4 i 5. Entrega el 5 de març. AA4.3 · Equalització de monitors i control d'acobles — seccions 6, 7 i 8. Entrega el 12 de març.

Prova del bloc: 17 de març. Entra tot el contingut d'aquesta pàgina. Cal treure com a mínim un 4,5 per aprovar el bloc.

Projectes vinculats: les Portes Obertes del 22 de febrer, on el monitoratge de les demos és real, i la preparació del Combo, que es tanca al bloc 5 amb l'actuació al Teatre de Lloret.