Contingut basat en la teoria RA5 elaborada per Laura Carrillo, reformatada al format dels blocs 2, 3 i 4 i actualitzada al curs 2026-27.
Al bloc 4 el problema era que el monitor xiulava. Aquí aquest problema desapareix, i n'apareixen uns altres.
Un sistema in-ear elimina pràcticament la realimentació, deixa l'escenari net i permet donar a cada persona exactament el que necessita. A canvi, ja no estàs operant altaveus: estàs operant un sistema de radiodifusió que has de coordinar, un objecte que va dins de l'orella d'algú i que has de netejar, i una mescla que si falla deixa algú completament sord sobre l'escenari.
Aquest bloc va d'això: fer que un sistema que és més fràgil i més invasiu que una cunya acabi sent més fiable i més còmode que una cunya.
Durada: 20 hores, del 18 de març al 3 de maig Prova del bloc: 3 de maig Activitats: AA5.1, AA5.2, AA5.3 i PT5.1 Projecte vinculat: el Combo al Teatre de Lloret (9-10 de maig)
5. Ajusta els sistemes de monitoratge intraaural (in-ear), per als artistes que ho necessiten, tenint en compte el camuflatge dels mateixos i la realització de la mescla necessària perquè els intervinents escoltin amb qualitat el seu senyal de referència.
5. Ajust dels sistemes de monitoratge intraaurals (in-ear):
1. Sistemes de monitoratge personal.
2. Avantatges i inconvenients de l'ús dels sistemes de monitoratge.
3. Tipus d'auriculars In Ear usats i formes de fixació.
4. Tècniques de neteja.
5. Tècniques i trucs de posicionament, subjecció i camuflatge de càpsules i petaques.
6. Operació de sistemes de sense fils intraaurals (in-ear)
7. Tipus i tècniques de mescla per a monitors: mescla compartida; mescla personal; mesclamono; mescla estèreo; dual-mico; mixMode.
Generals
e) Aplicar criteris d'optimització de recursos i de programació d'activitats analitzant objectius estilístics, organitzatius, promocionals i pressupostaris per a determinar els mitjans humans i materials de sessions d'animació musical i visual.
g) Aplicar les tècniques d'obtenció, manipulació i edició d'arxius musicals, valorant les característiques de diferents tipus de públic i l'estructura de les sessions d'animació en sala o en emissora de ràdio, per a la seva preparació i edició definitiva.
i) Avaluar les tècniques i característiques de la il·luminació a emprar en sessions d'animació musical i visual, relacionant la consecució de la màxima espectacularitat a la sala amb el transcurs de la continuïtat de la música i el vídeo, per a planificar i operar la il·luminació en les sessions.
j) Avaluar les característiques tècniques i operatives dels equips de so que intervenen en tota mena de projectes sonors analitzant les seves especificitats, interrelacions, ajustos i comprovacions necessaris, per a procedir al seu muntatge i connexió en els espais de destí.
m) Realitzar els processos de documentació de tota mena de projectes sonors i sessions d'animació musical i visual, valorant la necessitat de conservació de documents generats en l'exercici del treball com ara gràfics, rider, arxius sonors, musicals i visuals, entre altres, per a la consecució d'un so de qualitat òptima i sense interferències.
o) Valorar la selecció dels equips tècnics i de les tècniques més adequades en diferents situacions de mescla, edició, gravació i reproducció de tota mena de projectes de so, a partir de l'anàlisi de les seves característiques tècniques i operatives, per a la realització de la mescla directa, edició, gravació i reproducció en tota mena de projectes de so.
1. Comprova les connexions i l'operativitat de l'antena , els auriculars intraaurals (in-ear) i les petaques receptores de cada actor o artista.
2. Col·loca els auriculars tipus In Ear a l'artista o intervinent, verificant que els ajustos dels auriculars i la petaca queden assegurats, encara que el personatge tingui mobilitat.
3. Coordina la seva col·locació amb les solucions de sastreria i perruqueria segons les diverses situacions.
4. Comprova la transmissió i recepció del canal de transmissió i recepció de cada sistema de monitoratge intraaurals (in-ear).
5. Ajusta la mescla i el nivell, garantint la qualitat del so transmès a l'artista o intervinent, realitzant les proves tècniques necessàries i utilitzant un altre equip receptor per a monitorar el senyal i comprovar la qualitat de la mescla en el propi transmissor, amb auriculars del mateix tipus de què disposa l'artista.
d) Captar, editar i preparar arxius musicals i visuals, d'imatge fixa i mòbil, adaptats als gustos del públic i a l'estructura prevista de les sessions d'animació, en sala o en emissora de ràdio.
f) Muntar, establir connexió i desmuntar equips de so, imatge i il·luminació en projectes de so i d'animació musical i visual, realitzant la comprovació i l'ajust dels mateixos per a garantir la seva operativitat.
h) Realitzar la mescla directa, edició, gravació i reproducció en tota mena de projectes de so, seguint instruccions de tècnics de nivell superior.
i) Mesclar, en directe, els components musicals i els d'imatge fixa i mòbil de la sessió d'animació, segons la planificació prèvia, fent canvis i adaptacions en funció de la resposta del públic a la sala.
l) Actuar amb responsabilitat i autonomia en l'àmbit de la seva competència, organitzant i desenvolupant el treball assignat, cooperant o treballant en equip amb altres professionals a l'entorn de treball.
n) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones que intervenen en l'àmbit del seu treball.
Idea clau: un sistema in-ear no és "posar uns auriculars". És un sistema de radiodifusió professional amb coordinació de freqüències, mescles independents i maquinari que has de conèixer.
El monitoratge és la part del sistema que permet a qui és a l'escenari escoltar-se a si mateix i als companys. El monitoratge personal fa un pas més: dona a cada artista una mescla pròpia, individual i privada, directament a les orelles, sense que cap altre element de l'escenari hi interfereixi.
Un sistema de monitoratge personal (PMS) és el conjunt de la font de mescla, el transmissor de ràdio, el receptor que porta la persona al cos i els auriculars connectats a aquest receptor.
Transmissor de rack. Rep la mescla de la taula per XLR i l'emet per ràdio cap al receptor. S'instal·la al rack de l'escenari o al FOH. Exemples: Shure PSM 300, Sennheiser EW-IEM G4.
Receptor de cintura (bodypack o petaca). El porta la persona al cos. Rep el senyal de ràdio i el converteix en àudio per als auriculars. Inclou control de volum i mute. Exemples: Shure P3RA, Sennheiser EK IEM G4.
Auriculars intraaurals. El transductor final: converteix el senyal elèctric en so directament al conducte auditiu. Universals o fets a mida.
Antenes i distribuïdors. En instal·lacions amb molts sistemes simultanis, garanteixen cobertura RF estable a tot l'escenari.
Gestió de mescles. Auxiliar de taula, rack de monitors dedicat o sistema digital amb aplicació de control per al mateix músic.
Taula de mescles (auxiliar) → XLR → transmissor de rack → RF → petaca receptora → jack de 3,5 mm → auriculars → orella.
Fixa't que els dos primers baules són les mateixes del bloc 4: el bus auxiliar pre-fader. El que canvia és tot el que ve després de la taula.
Els sistemes moderns incorporen aplicacions que permeten a cada intèrpret ajustar la seva pròpia mescla en temps real (Aviom, Roland M-48). Redueix la pressió sobre el tècnic i dona autonomia al músic, però requereix que l'artista entengui mínimament el sistema. És el mateix avantatge i el mateix risc que ja vas veure al bloc 4 amb els sistemes de mescla personal: qui està tocant no hauria d'haver d'estar mesclant.
En concerts de gran format, el tècnic de monitors gestiona fins a 12 o 16 mescles independents alhora. Coordinar-ho exigeix una organització molt precisa de la llista de canals i dels auxiliars.
Enumera els cinc components d'un sistema IEM complet.
Descriu la cadena de senyal des de la taula fins a l'orella.
Quin avantatge i quin risc té donar al músic el control de la seva pròpia mescla?
Idea clau: l'in-ear soluciona el problema del bloc 4, però el canvia per un de nou: si el sistema falla, la persona es queda sense res.
Eliminació pràctica de la realimentació. Mescla completament personalitzada. Aïllament del soroll ambiental (15-26 dB passius). Protecció auditiva: la mateixa claredat amb menys volum. Escenari més net, sense cunyes que facin nosa. Menys volum a l'escenari, cosa que millora el so de sala (recorda el factor absorbent del bloc 4). Possibilitat de mescla estèreo amb profunditat espacial real. Mobilitat total sense perdre qualitat d'escolta. Permet incorporar click track i senyals de referència.
Cost elevat dels sistemes de qualitat. Corba d'adaptació per als músics. Sensació de "so en capsa" i pèrdua de percepció física. Si falla el receptor, la persona perd tota l'escolta de cop. Cal gestionar l'espectre de ràdio i les interferències. Risc auditiu si es puja excessivament el volum. Cal portar la petaca al cos en tot moment. Requereix bateries i un protocol de substitució.
Qui toca amb monitors de peu en un escenari sorollós rep sovint 105-115 dB SPL. Amb un in-ear ben gestionat, pot obtenir la mateixa claredat amb 85-95 dB, que és el marge recomanat per a exposicions prolongades.
Però hi ha el parany contrari: com que l'in-ear bloqueja el so de l'escenari, molta gent tendeix a pujar la petaca per recuperar la sensació de presència. Si ho fa sense control, els nivells poden ser més perillosos que amb monitors de peu.
La responsabilitat del tècnic és fer mescles prou bones perquè ningú no necessiti compensar pujant el volum.
Avís: exposicions continuades per sobre de 85 dB SPL sense protecció causen pèrdua d'audició irreversible. Un in-ear mal gestionat pot ser pitjor que cap protecció.
Per què l'in-ear millora el so de sala, i no només el de l'escenari?
Quins nivells rep algú amb cunyes i quins amb in-ear ben gestionat?
Per què un in-ear pot acabar sent més perillós per a l'oïda que una cunya?
Idea clau: l'aïllament passiu és la característica que ho decideix tot. Determina quant volum cal, i per tant el risc auditiu i la qualitat de l'escolta.
Driver dinàmic (DD). Funciona com un altaveu en miniatura: bobina, imant i diafragma que mou l'aire. So ple i càlid, bons greus. Econòmic i robust. Exemple: Shure SE215.
Armadura equilibrada (BA). Una armadura entre dos imants mou el diafragma mitjançant un braç. Molt compacte i d'alta eficiència, amb resposta precisa i detallada. Ve dels audiòfons mèdics i és la base de la majoria d'in-ears professionals.
Multi-driver. Diversos BA per a greus, mitjos i aguts, amb crossovers interns. És el mateix principi de les vies i el crossover que vas veure al bloc 4, però dins d'una càpsula que et cap al dit.
Híbrids (DD + BA). Driver dinàmic per als greus i BA per a mitjos i aguts: greus físics i aguts precisos.
Planar magnètic. Tecnologia emergent, diafragma fi i uniforme, excel·lent resposta a transitoris. Preu elevat.
Tipus
Característiques
Aïllament
Universal
Carcassa estàndard amb puntes intercanviables. Ràpids de posar i treure
15-22 dB
Semipersonalitzat
Puntes moldejables que es conformen parcialment a l'oïda
18-24 dB
Custom (CIEM)
Fets a mida a partir d'una impressió del conducte auditiu
22-28 dB
Silicona simple. Les més comunes, en talles S/M/L. Còmodes per a usos curts, però es poden descol·locar amb la suor. Cal trobar la talla correcta per a cada oïda, i les dues orelles poden necessitar talles diferents.
Triple aleta (tri-flange). Tres aletes concèntriques: més estabilitat i més aïllament. Menys còmodes però molt segures. Ideals per a bateries i per a qui es mou molt.
Escuma de memòria (foam). Es comprimeixen, s'introdueixen al canal i es deixen expandir. Màxim aïllament passiu, fins a 26 dB. Poc reutilitzables: cal substituir-les regularment.
Passacables per sobre de l'orella. El cable passa per la part superior del pavelló i cau per darrere. Estabilitza enormement l'auricular i evita que el moviment del cable el desplaci. És l'estàndard professional.
Retenidors i clips de cable. Fixen el cable a la roba per eliminar la tensió mecànica sobre el connector i evitar que una estirada el tregui de l'orella.
Regla pràctica: fes provar les puntes en assaig abans del directe. Un auricular que es descol·loca a mitja actuació no té solució ràpida sobre l'escenari.
Quina diferència de funcionament hi ha entre un driver dinàmic i una armadura equilibrada?
Ordena de menys a més aïllament: universal, custom, semipersonalitzat.
Per què el cable passa per sobre de l'orella i no directament cap avall?
Idea clau: un objecte que entra al conducte auditiu d'una persona i després al d'una altra no és material tècnic: és material sanitari. La neteja no és manteniment, és higiene.
Els auriculars intraaurals estan en contacte directe amb la pell, la cera i la suor. Un in-ear brut sona pitjor, aïlla menys i es deteriora molt més ràpidament. I si es comparteix sense netejar, transmet infeccions.
Al centre els equips són compartits, així que aquest apartat no és teòric: és el protocol que aplicareu cada dia.
Situació
Freqüència
Què es neteja
Ús personal propi
Després de cada ús
Puntes, carcassa exterior, cable
Equips compartits
Obligatòriament entre cada usuari
Puntes (substituir si són d'escuma), carcassa, filtre de cera
Neteja profunda
Setmanal o mensual
Tot l'auricular, filtres interns, connectors
Retira les puntes abans de netejar res. Les d'escuma es descarten directament si s'han compartit o estan saturades de suor.
Neteja les puntes de silicona amb aigua tèbia i sabó neutre. Aclareix bé i deixa assecar completament a l'aire. Per desinfectar entre usuaris, alcohol isopropílic al 70% diluït; mai alcohol pur directament sobre la silicona, perquè la degrada.
Neteja la malla o filtre de protecció del canó amb les eines específiques (pic de filtre) o un pinzell de cerdes molt fines. Mai introdueixis líquids per l'obertura del driver.
Neteja l'exterior de la carcassa amb un drap de microfibra lleugerament humit. Evita que entri humitat als connectors.
Neteja el cable amb un drap humit, sobretot als punts de connexió (MMCX, 2-pin, jack de 3,5 mm), on s'acumula brutícia i suor.
Substitueix el filtre de cera quan notis reducció de volum o de brillantor.
Guarda-ho a l'estoig rígid, amb el cable enrotllat sense doblecs forçats i en un lloc sec. Un dessecant de sílice ajuda.
Mai: no posis l'auricular sota l'aixeta ni el mullis directament, no facis servir alcohol pur sobre silicones ni superfícies pintades, i no netegis el filtre del driver amb objectes punxants: el pots perforar i inutilitzar l'auricular per sempre.
Quina concentració d'alcohol es fa servir per desinfectar puntes, i per què no s'usa alcohol pur?
Què s'ha de fer amb unes puntes d'escuma que ha fet servir una altra persona?
Per què no s'han de netejar mai els filtres amb objectes punxants?
Activitat vinculada: AA5.2 · Neteja, col·locació i camuflatge. Redactaràs el protocol de neteja del material del centre, i practicaràs la col·locació i el camuflatge en tres escenaris diferents amb prova de moviment i reportatge fotogràfic. Entrega el 23 d'abril.
Idea clau: en una producció professional el sistema ha de ser invisible i la persona s'ha de poder moure sense pensar-hi. El criteri 5.2 avalua exactament això.
Hi ha una tensió constant entre camuflatge i recepció: com més amagada la petaca, pitjor rep. És el mateix tipus de compromís que al bloc 4 entre proximitat del monitor i realimentació.
El cable surt de la petaca a la cintura.
Preloop de seguretat: just a la sortida, es fa un llaç petit fixat amb cinta. Absorbeix les estirades perquè la tensió no arribi mai als connectors.
Puja per dins de la samarreta.
Surt pel coll de la roba o per la solapa.
Passacables per sobre de l'orella fins a l'auricular.
Cinta de microfonia. Cinta de teixit adhesiu o de doble cara per a pell i roba, per fixar el cable als punts on faria moviment visible: coll, pit, solapa.
Cable del color de la roba o de la pell. Si no pot anar per dins, molts fabricants ofereixen cables en beix, negre o marró precisament per això.
Auriculars del color de la pell. Els custom es poden fabricar en tons de pell i queden pràcticament invisibles.
Camuflatge de la petaca. Embolcallar-la en teixit elàstic del color de la roba, o una bossa de tela. En televisió, vestuari treballa directament amb el tècnic de so des del principi: és el que demana el criteri d'avaluació 5.3, la coordinació amb sastreria i perruqueria.
Abans del directe, demana que faci els moviments que farà a l'escenari: saltar, girar, ajupir-se, caminar de pressa. El que aguanta en assaig, aguanta en directe. El que no, es descol·loca en el pitjor moment.
Quina posició de petaca és la recomanada i per què?
Què és el preloop de seguretat i quin problema evita?
Amb quin departament t'has de coordinar per al camuflatge, i què diu el criteri 5.3?
Idea clau: estàs operant ràdio. Dues freqüències que no se solapen poden interferir igualment, i això es preveu abans, no es resol durant.
Amb diversos sistemes sense fils alhora (micròfons, in-ears, guitarres), cal una coordinació de freqüències. Cada sistema necessita la seva, i les combinacions han de ser lliures d'intermodulació: certes combinacions generen productes que interfereixen encara que les freqüències originals no se solapin.
Aquesta és la idea que costa més d'entendre i la que més falla a la pràctica: no n'hi ha prou que dues freqüències siguin diferents.
Hi ha eines que ho calculen automàticament (Wireless Workbench de Shure, IAS de Sennheiser). En produccions grans ho fa un especialista en RF.
Escaneig de l'espectre. Abans d'assignar res, escaneja la sala per identificar què hi ha ocupat: emissores, televisió, altres usuaris.
Assignació de freqüències, amb separació suficient i sense xocar amb canals de televisió locals.
Sincronització transmissor-receptor, normalment per infrarojos: s'acosta el receptor al transmissor i la freqüència es transfereix sola.
Comprovació del nivell d'àudio al transmissor, dins del rang òptim, evitant distorsió i soroll de fons. És el mateix criteri de gain staging del bloc 1.
Comprovació de la recepció: camina per tot l'escenari amb el receptor mentre el transmissor emet, i comprova totes les posicions que ocuparà la persona. Documenta els punts de tall.
Gestió de bateries: verifica-les totes i substitueix-les al 50% de capacitat restant. No s'espera que s'esgotin.
El mute de seguretat. Programa el botó de mute de la petaca com a primera funció d'emergència i explica-ho a qui la porta: si perd so o sent alguna cosa estranya, ha de poder silenciar-se immediatament sense afectar ningú més.
Per què dues freqüències diferents poden interferir igualment?
Descriu els sis passos de la posada en marxa.
A quin nivell de bateria se substitueix, i per què no s'espera que s'esgoti?
Activitat vinculada: AA5.1 · Configuració i comprovació d'un sistema in-ear. Muntaràs el sistema complet del centre des de zero: connexió del transmissor al bus, escaneig i assignació de freqüències, aparellament, comprovació de cobertura per tot l'espai i checklist de verificació. Entrega el 2 d'abril.
Idea clau: la mescla d'in-ear no és una mescla de sala reduïda ni una mescla de cunya reduïda. És un producte diferent, on manen la claredat i la comoditat de qui l'escolta.
Mescla compartida. Tothom rep la mateixa. És la més senzilla i la que menys recursos consumeix (un sol auxiliar), però la menys personalitzada. Serveix en produccions petites o amb grups molt rodats. Obliga a compromisos que sovint no satisfan ningú del tot.
Mescla personal. Cadascú rep la seva a través d'un auxiliar independent. És l'estàndard professional. Requereix prou auxiliars i molta organització de la llista de canals.
Mono. El mateix senyal als dos auriculars (L = R). Un auxiliar. Avantatge: si un auricular es descol·loca, la informació continua arribant per l'altre. Inconvenient: no hi ha sensació d'espai, tot sona "al centre del cap", i en actuacions llargues cansa.
Estèreo. Senyals diferents a cada auricular (L ≠ R), amb imatge espacial dins de la mescla: bombo al centre, plats a la dreta, guitarra a l'esquerra, veu al centre. Dos auxiliars. Molt més fàcil de llegir i menys fatigant. És la panoràmica del bloc 3 aplicada al monitoratge.
Dual-mono. Dos canals independents, cadascun amb una mescla mono diferent: una a cada orella. Per exemple, veu i cors a l'esquerra; click i bateria a la dreta. Permet "desconnectar" d'una part de la mescla sense perdre la referència rítmica. Dos auxiliars i maquinari que admeti dos canals independents.
MixMode. Combina dos transmissors independents en un únic receptor estèreo (Shure PSM 300/900, Sennheiser G4). Cada transmissor porta una mescla mono i el receptor les barreja. Si falla un transmissor, encara arriba l'altre canal: és redundància RF. Preferit en televisió i grans produccions on la fiabilitat és crítica.
Recomanació: sempre que la producció ho permeti, treballa en estèreo. La millora de claredat i confort és molt significativa, sobretot per damunt dels 45 minuts.
Pregunta sempre. Comença preguntant quins elements necessita prioritzar cadascú. No assumeixis que el guitarrista vol la guitarra forta: potser necessita la veu per saber en quin punt del tema va.
Comença baix i puja. Estableix el punt de partida amb tot discret i afegeix volum als elements que et demanin. És molt més fàcil pujar que baixar quan la persona ja té la petaca a un volum fix.
Treu el que no cal. Si el bateria no necessita el sintetitzador, treu-l'hi. Menys informació innecessària és més claredat i menys fatiga. És la mateixa regla del bloc 4.
No mesclis com si fos la sala. La reverb decorativa a les veus pot dificultar l'entonació. Un toc lleuger pot treure la sensació de sec, però consulta-ho abans.
Ambient, si cal. Alguns músics troben l'in-ear massa aïllat. Es pot afegir una mica d'un micròfon d'ambient de sala per recuperar la connexió amb el públic.
Click i guia rítmica. Si hi ha click o bases, assegura't que qui l'ha de seguir el rep clarament, audible però no dominant.
El criteri final: una bona mescla d'in-ear és aquella de la qual la persona no s'ha de preocupar durant l'actuació. Si es pot concentrar a interpretar sense distreure's per no escoltar-se bé, has fet la feina.
Quants auxiliars necessita una mescla personal estèreo per a quatre músics?
Quina diferència hi ha entre estèreo i dual-mono?
Què aporta el MixMode que no aporta l'estèreo convencional?
Activitat vinculada: AA5.3 · Mescles personalitzades in-ear. Configuraràs tres mescles per a tres perfils diferents, decidiràs i justificaràs si cadascuna és mono o estèreo, i les comprovaràs amb el receptor de control i amb auriculars del mateix tipus que fa servir l'artista. Entrega el 30 d'abril.
Armadura equilibrada (BA) — transductor compacte d'alta eficiència, origen en audiòfons. Bodypack / petaca — receptor que porta la persona al cos. CIEM — in-ear fet a mida a partir d'una impressió de l'orella. Dividend digital — reatribució de part de la banda UHF a telefonia mòbil. Dual-mono — dues mescles mono independents, una a cada orella. FHSS — salt de freqüència per evitar interferències a 2,4 GHz. Filtre de cera — filtre substituïble que protegeix el driver. Intermodulació — productes generats per la combinació de freqüències que poden interferir encara que les originals no se solapin. IR sync — sincronització per infrarojos entre transmissor i receptor. MixMode — dos transmissors combinats en un receptor estèreo, amb redundància. Preloop — llaç de seguretat del cable que absorbeix les estirades. PMS — sistema de monitoratge personal. Puntes d'escuma — puntes de memòria amb el màxim aïllament passiu (fins a 26 dB). Tri-flange — punta de triple aleta, màxima fixació. UHF — banda de 470 a 698 MHz, estàndard professional.
Assumir que dues freqüències diferents no interfereixen. L'intermodulació existeix i es preveu amb coordinació.
Compartir puntes sense netejar-les. Les d'escuma es descarten; les de silicona es desinfecten amb isopropílic al 70%.
Fer servir alcohol pur sobre les silicones. Les degrada.
Netejar el filtre del driver amb un objecte punxant. El perfores i l'auricular queda inutilitzat.
Amagar la petaca sense comprovar la recepció. Com més amagada, pitjor rep: cal comprovar-ho caminant per l'escenari.
No fer el preloop. Una estirada arrenca el connector o l'auricular de l'orella.
Esperar que s'esgotin les bateries. Es canvien al 50%.
Pujar el volum de la petaca per compensar una mescla dolenta. És el camí directe al dany auditiu. Arregla la mescla.
Mesclar l'in-ear com si fos la sala. La reverb decorativa dificulta l'entonació.
No fer la prova de moviment. El que no aguanta un salt a l'assaig, no aguantarà el directe.
AA5.1 · Configuració i comprovació d'un sistema in-ear — seccions 1 i 6. Entrega el 2 d'abril. AA5.2 · Neteja, col·locació i camuflatge — seccions 3, 4 i 5. Entrega el 23 d'abril. AA5.3 · Mescles personalitzades in-ear — secció 7. Entrega el 30 d'abril. PT5.1 · Monitoratge in-ear del Combo — totes les seccions. Execució al Teatre de Lloret els dies 9 i 10 de maig; entrega de l'informe el 14 de maig.
Prova del bloc: 3 de maig. Entra tot el contingut d'aquesta pàgina. Cal treure com a mínim un 4,5 per aprovar el bloc.
Projecte vinculat: el Combo al Teatre de Lloret. És on es posa a prova tot el bloc i on el monitoratge deixa de ser un exercici: si el sistema falla, l'actuació se'n ressent i tothom ho nota.
Nota de calendari: la prova del bloc és el 3 de maig i l'actuació del Combo és el 9 i 10 de maig. La PT5.1 s'executa, doncs, després del tancament del bloc. Cal decidir si es manté així o si el bloc es tanca després de l'actuació.