Aquest bloc és diferent dels altres cinc.
No es fa en cinc setmanes seguides: es va treballant a l'hora conjunta dels dimarts al llarg de tot el curs, i es tanca al maig. I no va d'apretar botons: va de paperassa. De preparar, abans que arribi ningú, tots els documents que fan que el dia de la funció tot estigui al seu lloc.
Sona avorrit i és exactament el contrari. La feina de despatx és el que fa que el directe surti bé. Un tècnic que arriba amb el rider fet, el stage plot imprès i l'input list a la mà munta en una hora. Un que arriba a improvisar hi passa tota la tarda i encara acaba malament.
Durada: 20 hores, distribuïdes tot el curs a l'hora conjunta dels dimarts Prova del bloc: 28 de maig Activitats: AA6.1, PT6.2 i PT6.3 Projectes vinculats: Combo al Teatre de Lloret (9-10 de maig) i Graduacions (23 de maig)
6. Planifica la distribució dels canals de la taula de mescles segons el desenvolupament i la documentació del projecte.
6. Planificació del projecte sonor:
1. Documentació artística i tècnica de l'esdeveniment.
2. Interpretació i realització de diagrama de blocs (connexió).
3. Realització de la fitxa tècnica o rider; llistes de canals d'entrada; pla de la situació de músics sobre l'escenari, enviaments de monitors, quantitat i altura de tarimes i altres elements.
4. Interpretació i modificació de guions tècnics tipus: el guió de mescla.
5. Tècniques de simplificació de muntatges i operacions.
6. Tècniques de manteniment del flux de la comunicació entre departaments.
Generals
e) Aplicar criteris d'optimització de recursos i de programació d'activitats analitzant objectius estilístics, organitzatius, promocionals i pressupostaris per a determinar els mitjans humans i materials de sessions d'animació musical i visual.
g) Aplicar les tècniques d'obtenció, manipulació i edició d'arxius musicals, valorant les característiques de diferents tipus de públic i l'estructura de les sessions d'animació en sala o en emissora de ràdio, per a la seva preparació i edició definitiva.
i) Avaluar les tècniques i característiques de la il·luminació a emprar en sessions d'animació musical i visual, relacionant la consecució de la màxima espectacularitat a la sala amb el transcurs de la continuïtat de la música i el vídeo, per a planificar i operar la il·luminació en les sessions.
j) Avaluar les característiques tècniques i operatives dels equips de so que intervenen en tota mena de projectes sonors analitzant les seves especificitats, interrelacions, ajustos i comprovacions necessaris, per a procedir al seu muntatge i connexió en els espais de destí.
m) Realitzar els processos de documentació de tota mena de projectes sonors i sessions d'animació musical i visual, valorant la necessitat de conservació de documents generats en l'exercici del treball com ara gràfics, rider, arxius sonors, musicals i visuals, entre altres, per a la consecució d'un so de qualitat òptima i sense interferències.
o) Valorar la selecció dels equips tècnics i de les tècniques més adequades en diferents situacions de mescla, edició, gravació i reproducció de tota mena de projectes de so, a partir de l'anàlisi de les seves característiques tècniques i operatives, per a la realització de la mescla directa, edició, gravació i reproducció en tota mena de projectes de so.
1. Planifica la connexió mitjançant diagrames de blocs o llistes de canals, assegurant que es compleixen els requisits tècnics i artístics del projecte de so.
2. Realitza un llistat de l'equipament complet (altaveus, cables, taules, processadors, bastidors (racks), projectors, pantalles i trípodes, entre altres) per a la realització d'un projecte sonor.
3. Actualitza la documentació relativa al projecte, reflectint en els manuals de sala, diagrames de connexió, diagrames de blocs i plans, tots els canvis i modificacions produïts.
4. Planifica les entrades (peus), consultant el llibret o guió tècnic, actualitzant-lo si cal, per a incloure els canvis de microfonia (segons el canvi de vestuari), de plans sonors, d'entrada d'actors i altres, per al seu ús posterior durant els assajos i l'acte.
d) Captar, editar i preparar arxius musicals i visuals, d'imatge fixa i mòbil, adaptats als gustos del públic i a l'estructura prevista de les sessions d'animació, en sala o en emissora de ràdio.
f) Muntar, establir connexió i desmuntar equips de so, imatge i il·luminació en projectes de so i d'animació musical i visual, realitzant la comprovació i l'ajust dels mateixos per a garantir la seva operativitat.
h) Realitzar la mescla directa, edició, gravació i reproducció en tota mena de projectes de so, seguint instruccions de tècnics de nivell superior.
i) Mesclar, en directe, els components musicals i els d'imatge fixa i mòbil de la sessió d'animació, segons la planificació prèvia, fent canvis i adaptacions en funció de la resposta del públic a la sala.
l) Actuar amb responsabilitat i autonomia en l'àmbit de la seva competència, organitzant i desenvolupant el treball assignat, cooperant o treballant en equip amb altres professionals a l'entorn de treball.
n) Comunicar-se eficaçment, respectant l'autonomia i competència de les diferents persones que intervenen en l'àmbit del seu treball.
Idea clau: planificar és prendre ara les decisions que no tindràs temps de prendre el dia de la funció.
Preproducció. Tot el que passa abans. Recollir informació, decidir el material, dibuixar els documents, coordinar-se amb els altres departaments. És on vius aquest bloc.
Producció. El muntatge, la prova de so i la funció. És on vas viure el bloc 2.
Postproducció. El desmuntatge, el balanç i l'actualització de la documentació amb el que ha passat realment.
La regla que has de recordar: cada hora de preproducció t'estalvia tres hores de producció. I al revés: el que no has previst, l'hauràs de resoldre amb públic esperant.
Perquè no té sentit d'una altra manera. Cada projecte del curs genera documentació, i la documentació es fa abans, no després. La Nadala del desembre, les Portes Obertes del febrer, el Combo del maig i les Graduacions: cadascun necessita el seu paquet de documents, i cadascun és una oportunitat de practicar.
L'hora conjunta dels dimarts és on això es treballa, i és per això que és l'única hora en què els dos grups estan junts: perquè els projectes es fan entre tots.
Qualsevol projecte sonor, per petit que sigui, genera aquests quatre documents. Els veuràs un per un a les seccions següents:
El diagrama de blocs, que diu com es connecta el sistema. L'input list, que diu què entra a la consola per cada canal. L'stage plot, que diu on és cada cosa a l'escenari. La llista de material, que diu què has de carregar a la furgoneta.
A partir d'aquí, segons el projecte, s'hi afegeixen el guió tècnic, l'output list, el routing i les necessitats elèctriques.
Quines són les tres fases d'un projecte sonor?
Per què el bloc 6 no es fa en cinc setmanes seguides?
Quins són els quatre documents del paquet mínim?
Idea clau: abans d'escriure res, has de saber què és l'espectacle. La documentació tècnica surt de la documentació artística, no a l'inrevés.
És la que descriu què és l'espectacle, i normalment te la dona la producció:
Descripció de la peça. Què és, de què va, quin to té. Un concert de folk i un espectacle infantil no es munten igual encara que tinguin els mateixos canals.
Durada i estructura. Amb entreacte o sense. Quantes parts. Si hi ha canvis d'escena.
Repartiment. Qui hi ha a escena i què fa cadascú.
Escaleta. L'ordre del que passa, moment a moment.
Necessitats declarades. El que la producció demana explícitament: que algú tingui llibertat de moviment, que hi hagi bases pregravades, que una veu necessiti atenció especial.
És la que descriu com es fa, i la generes tu. Són els documents de les seccions 3 a 10.
La feina del bloc és precisament aquesta: traduir la informació artística en decisions tècniques concretes. Quan la producció diu "la narradora vol tenir llibertat de moviment", tu has de decidir si això vol dir micròfon de mà sense fil, diadema o solapa, i has de saber justificar-ho.
Abans de dibuixar res necessites saber de l'espai:
Mides de l'escenari, amplada per fons, i si té prosceni. Distància de l'escenari al FOH, que et diu quina longitud de manguera necessites. Si la sala té sistema de so instal·lat o l'has de portar sencer. Alimentació elèctrica disponible: monofàsica o trifàsica, on són les preses, quina potència. Infraestructura de cable: si hi ha línies instal·lades o has de tirar-ho tot. Aforament, que et dona una idea de la potència de PA necessària.
Aquestes sis dades són les primeres que has de demanar. Sense elles no pots començar.
Un exemple del tipus de raonament que se't demanarà:
La producció diu que una cantant necessita "monitor de retorn just davant seu". Això et porta a decidir: una cunya, no in-ear; una mescla de monitor dedicada, per tant un bus de la consola; una sortida física de la consola cap a aquesta cunya; i una posició concreta al stage plot, orientada cap a ella i fora de l'eix del seu micròfon per no provocar acoblament.
Una frase de la producció ha generat quatre decisions tècniques que aniran a quatre documents diferents. Això és el bloc 6.
Quines sis dades de la sala has de demanar abans de començar?
Quina diferència hi ha entre documentació artística i tècnica?
Si la producció diu "vol llibertat de moviment", quines decisions has de prendre?
Idea clau: el diagrama de blocs explica com viatja el senyal. No explica on són les coses físicament: això ho fa l'stage plot.
Un esquema on cada equip és un rectangle i cada connexió és una fletxa. Es llegeix d'esquerra a dreta, seguint el recorregut del senyal des de la font fins a l'altaveu.
És el mateix recorregut de la cadena electroacústica que vas veure el primer dia del curs, però dibuixat i amb noms concrets.
Un rectangle per equip, amb el nom i el model.
Una fletxa per connexió, amb la direcció del senyal.
Cada línia etiquetada amb el tipus de connector i el nombre de canals. Per exemple: "8× XLR" o "AES50, 32 canals".
Els nivells de senyal diferenciats. És habitual fer servir gruixos o colors diferents per a nivell de micròfon, de línia i d'altaveu, perquè d'un cop d'ull es vegi on canvia.
Les branques marcades. El senyal es divideix: una part va al FOH i una altra als monitors. Aquesta bifurcació ha de quedar clara.
Un sistema senzill, dibuixat d'esquerra a dreta:
Micròfons i DI a l'escenari → caixa d'escenari (stage box) → manguera o AES50 → consola → sortides principals cap al processador de sistema → amplificadors → altaveus de sala. I una branca que surt dels busos de la consola → sortides de monitor → cunyes de l'escenari.
Si sabies llegir això, ja saps dibuixar-lo.
Tres usos molt pràctics:
Per muntar. Segueixes el diagrama i no t'oblides res.
Per diagnosticar. Quan alguna cosa no sona, recorres el diagrama en ordre. És el mètode del bloc 2, però amb un plànol al davant en comptes de fer-ho de memòria.
Per comunicar. Un tècnic de sala que rep el teu diagrama entén el sistema en trenta segons sense haver-te de trucar.
Quina diferència hi ha entre un diagrama de blocs i un stage plot?
Què has d'etiquetar a cada fletxa?
Per què el diagrama serveix per diagnosticar avaries?
Idea clau: és el document més consultat de tots. Si només poguessis fer-ne un, faries aquest.
Cada fila és un canal de la consola. Els camps que ha de tenir:
CH. El número de canal. Comença per 1 i no salta números.
Nom abreviat. El que escriuràs a la pantalla de la consola. Ha de cabre en poc espai: sis o set caràcters. "VeuLaia", no "Veu de la cantant principal".
Artista o font. Qui o què és.
Micròfon o DI. Model concret, no categoria.
Tipus de connexió. XLR, TRS, jack.
Phantom. Sí o no. Aquest camp evita accidents.
HPF. Si aplicaràs filtre passaalts i a quina freqüència.
Suport. Peu de perxa, peu curt, pinça, sense suport.
Observacions. Tot el que no cap als altres camps.
No és arbitrari. Hi ha una convenció de sector, i un tècnic que llegeix la teva llista espera trobar-la:
Primer la bateria i percussió: bombo, caixa, charles, toms, overheads. Després els baixos. Després les guitarres. Després els teclats. Després els vents. Després les veus, amb la principal primer. I al final els playbacks, ambients i micròfons de sala.
Si el teu espectacle no té bateria, comences pel que hi hagi, però mantens l'ordre relatiu.
La pantalla de canal d'una consola digital és petita. Un nom que no hi cap es talla, i llavors tens tres canals que posen "Veu de la ca...".
Fes servir abreviacions consistents: Veu1, Veu2, GuitAc, Cajon-L, Cajon-H, PlayL, PlayR. Que siguin les mateixes a l'input list, a l'stage plot i a la consola.
Un duo senzill: una cantant que toca teclat i un guitarrista que també canta.
Canal 1, nom Teclat-L, font teclat esquerre, DI activa, TRS, sense phantom si és passiva o amb phantom si és activa, HPF a 40 Hz, sense suport. Canal 2, nom Teclat-R, igual que l'anterior. Canal 3, nom GuitAc, guitarra acústica amb pastilla, DI, TRS, HPF a 80 Hz. Canal 4, nom VeuPrin, veu de la cantant, micròfon dinàmic de mà, XLR, sense phantom, HPF a 100 Hz, peu de perxa alt. Canal 5, nom VeuSeg, veu del guitarrista, mateix model, XLR, HPF a 100 Hz, peu de perxa alt.
Cinc canals, cinc decisions justificades. Fixa't que tots els camps estan omplerts: un camp buit en una input list és una pregunta que et faran per telèfon.
En quin ordre van els canals d'una input list?
Per què el nom abreviat ha de tenir sis o set caràcters?
Per què el camp de phantom és important encara que sigui obvi?
Idea clau: el rider és la carta de presentació tècnica de l'espectacle. Ha de poder-lo llegir un tècnic que no et coneix, sense trucar-te.
El rider tècnic (o fitxa tècnica) és el document que la producció envia a la sala amb tot el que l'espectacle necessita. La sala el llegeix, comprova què pot aportar i què no, i respon.
És un document contractual de facto: el que hi posis és el que et poden exigir, i el que no hi posis és el que no et donaran.
L'estructura estàndard, en aquest ordre:
Portada i contactes. Nom de l'espectacle, companyia, data, sala, i el telèfon i correu del responsable tècnic. Això va primer perquè és el que la sala busca quan té un dubte.
Descripció de l'espectacle. Breu: què és, quanta gent hi ha a escena, quant dura, si té entreacte.
Necessitats de PA. Sistema de sala, potència, cobertura, processat, si la porta la companyia o l'ha de posar la sala.
Input list. La secció 5.
Stage plot. La secció 6.
Output list i monitors. La secció 7.
Llista de material. La secció 9.
Necessitats elèctriques.
Horaris de muntatge, prova de so, funció i desmuntatge.
Hospitalitat. Camerinos, aigua, necessitats específiques.
Claredat abans que exhaustivitat. Un rider de dues pàgines que s'entén val més que un de quinze que ningú llegeix.
Sense ambigüitats. "Un parell de monitors" no serveix. "2 cunyes de 12 polzades amb mescles independents" sí.
Realista. Demanar material que no existeix a la sala i que tu tampoc no tens no és ambició, és un problema el dia del muntatge.
Aquesta última té una versió concreta al nostre mòdul: el material que proposis ha de ser material que tenim a l'institut i que hem fet servir durant el curs. Val tant per a les pràctiques com per a la prova.
El rider s'envia digitalment i s'ha de veure bé imprès en blanc i negre, perquè és com acabarà a les mans del tècnic de sala. Es pot fer amb programari de disseny o amb eines genèriques; el que compta és que sigui clar, complet i llegible per un professional extern.
Per què els contactes van a la primera pàgina?
Per què "un parell de monitors" no és acceptable en un rider?
Què vol dir que el rider és contractual de facto?
Activitat vinculada: PT6.2 · Rider tècnic del Combo. Prepararàs el rider complet de l'actuació del combo al Teatre de Lloret, amb totes les seccions. S'entrega abans de la prova de so i s'actualitza després amb els canvis reals. Entrega el 7 de maig.
Idea clau: l'stage plot és una planta, un plànol vist des de dalt. Explica on és cada cosa.
Les dimensions de l'escenari, amplada per fons, i el prosceni si n'hi ha.
L'orientació del públic. Sempre a la part inferior del dibuix. És la convenció i no s'ha de trencar.
La posició de cada artista, amb el nom.
Els micròfons i les DI, amb el número de canal de l'input list al costat. Aquest lligam és el que fa que els dos documents funcionin junts.
Els monitors, numerats i amb l'orientació marcada: cap a on apunten.
El backline: amplificadors, teclats, bateria.
Les tarimes, amb la mida i l'altura. El contingut oficial del mòdul menciona explícitament la quantitat i l'altura de tarimes, i és perquè importa: una tarima de 40 cm i una de 60 canvien la posició dels micròfons i la visibilitat.
Les preses de corrent que necessites a l'escenari.
La posició del FOH i la distància a l'escenari.
Una llegenda amb els símbols que has fet servir.
El públic a baix, la paret de fons a dalt. Esquerra i dreta es diuen des del punt de vista del públic si no s'indica el contrari, i si fas servir el punt de vista de l'artista ho has d'escriure.
Les cunyes es dibuixen com un trapezi amb la cara inclinada apuntant cap a l'artista. Els micròfons, com un cercle amb una línia. Les DI, com un rectangle petit.
No cal que sigui bonic: cal que sigui a escala aproximada i que qualsevol tècnic l'entengui.
Dibuixar l'stage plot sense números de canal. Aleshores tens dos documents que no es parlen: l'input list diu que el canal 4 és la veu principal, i l'stage plot diu que hi ha un micròfon davant de la Laia, però ningú sap que són el mateix.
Cada element del stage plot ha de portar el seu número de canal. Aquesta és la connexió entre els dos documents.
On va el públic en un stage plot i per què és important la convenció?
Per què s'ha d'indicar l'altura de les tarimes?
Quin és l'error més comú en dibuixar un stage plot?